Quan mengem pa sempre fem molles. Se'ns enganxen als cabells, a les mans, a la roba; són el rastre i la prova de que n'hem estat gaudint.

 

I la sobretaula és l’escenari de tots els fets. En aquest moment de la trobada, la gent té tota la sang a la panxa i les passions, els instints i la raó es mesclen. Dependrà de qui hi hagi a cada taula, la relació entre els comensals i el motiu de la trobada; en cada cas, però, hi haurà una conversa llarga i les molles del pa que hauran menjat en seran un testimoni.   *